La Figuera és un dels vint-i-set pobles que conformen el Priorat. Situat a la part occidental de la comarca, als contraforts del Montsant, limita amb els municipis prioratins del Molar, el Lloar, la Vilella Baixa i Cabacés, i fa frontera amb la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).
Popularment rep el nom de sentinella del Priorat a causa de la seva situació enlairada (575m). De fet, tot i no ser el poble més alt de la comarca, gaudeix d’unes vistes privilegiades ja sigui des dels miradors naturals (Sant Pau, el Coll dels Solans, el Guixar…) o des de bona part del seu terme. No es en va que una de les dites més populars del territori digui:
“La Figuera està molt alta,
Cabacés molt amagat,
la Bisbal en una roca,
Margalef en un forat.”
Història
Els orígens del poble són confusos. Se sap que en temps de la dominació àrab ja existia amb el nom de Gibolhoder i que fou reconquerit l’any 1148 per Ramon Berenguer IV. Entre els anys 1160 i 1170 fou incorporat al territori de la Baronia de Cabassers, i a l’any 1182 rebé la carta de població del bisbe de Tortosa. A més, actualment encara es conserva el Llibre d’ordenacions de la vila de la Figuera, que data entre els anys 1310 i 1734 i recull els usos, costums i normes que regulaven la convivència del poble.
D’aquest passat n’han quedat vestigis a la toponímia. Per una part, la llegenda diu que antigament hi havia una gran figuera que servia per aixoplugar ramats, arbre que es conservà quan es construí el castell segles més tard. És sobre aquest castell on s’hi edificà al segle XVIII l’església de Sant Martí.
Així doncs, alguns dels noms dels carrers de La Figuera recorden l’estructura emmurallada del municipi: el carrer de la Muralla, el carrer del Portalet, el Portal (la plaça de l’estrella), el del mur (actual carrer Priorat), el castell (carrer de l’església)… A dia d’avui no es poden identificar restes d’aquests elements, però algunes cases conserven pedres que en formaven part.
Demografia
La Figuera, com gairebé tota la comarca del Priorat i altres zones rurals d’arreu del país, ha de fer front al problema del despoblament i de la població envellida. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, a l’any 2016 hi havia censades 105 persones. Aquest nombre correspon a una davallada demogràfica que s’inicià a finals del segle XIX i que persisteix a dia d’avui.
De fet, es calcula que en el transcurs d’un segle, entre els anys 1787 i 1887, La Figuera augmentà la població amb gairebé tres-centes persones, assolint la xifra de 884 habitants a l’any 1887. Amb la crisi de la fil·loxera començà la davallada demogràfica, que situà la població al voltant dels 500 habitants durant la primera meitat del segle XX. A partir de la dècada 1940 el despoblament s’ha mantingut fins l’actualitat.
No obstant això, durant l’estiu La Figuera duplica o triplica el seu nombre d’habitants. Aquest fet es deu a que durant les vacances els fills del poble que un dia van emigrar a altres indrets tornen a les cases pairals. De la mateixa manera, hi ha hagut nouvinguts que han comprat o construït alguna segona residència.
Informació pràctica
L’accés al poble és per la carretera T-730, i la millor opció per arribar-hi és utilitzar vehicle propi, però hi ha altres maneres d’arribar a La Figuera.
Existeixen dues zones de pàrquing habilitades: al camí del riu, davant de l’escola, i davall de la carretera, entrant a la població des del Molar. Durant períodes de vacances – setmana santa i agost principalment – està prohibit aparcar als carrers del nucli urbà, i només es permet la càrrega i descàrrega.
La Figuera del Priorat 